-Em dic Josep Perarnau March i és una mica estrany que em posessin quatre noms. Jo vaig néixer en la postguerra.

On i quan vas néixer?

-Jo vaig néixer el 19-4-1937 a Sant Vicenç de Torelló. El 36 va ser quan hi havia la guerra.

Vas néixer a l’hospital o a casa?

-Abans tothom naixia a casa.

Com es deien els teus pares?

-El meu pare es deia Julià Perarnau Badia i la meva mare Maria March Colom. Per posar-vos amb context, el meu pare es va amagar durant la guerra, no hi va voler anar. La meva mare, es va posar malalta durant la guerra i la van haver de portar a l’hospital de Sant Pau. Allà hi va passar tres mesos a causa d’un tumor a la orella i jo vaig quedar amb mans dels familiars que em van acollir. Eren molt bona gent.

Tinc un germà que es diu Ramon i jo en soc el més gran.

Quin era el menjar més habitual en aquella època

-Durant la guerra no hi havia gaire menjar i es feien molts intercanvis. La gent estava tant desesperada pel fet que no hi havien queviures i la gent anava a robar als camps dels pagesos, glans i naps del bestiar. El que jo puc dir, segons el que em deia la meva mare, es que es passava molta gana. Durant la postguerra recordo, el que es menjava més era un pa negre que si et queia el peu te’l destrossava, de dur que era. També no hi havia carn, ni fruita, res de res!

Però nosaltres, un cop el meu pare va tornar de la guerra, ja no vam patir tant perquè era de pagès i teníem camps el nostre abast. Personalment, nosaltres no vam patir molta misèria, però en general la gent va passar-ne molta.

as anar en el col·legi?

-Jo no havia anat gaire en el col·legi perquè em posava malalt molt sovint. En aquella època no hi havia la penicil·lina. Això feia que la gent, estigues més malalta. Em passava més temps a casa que no pas en l’escola! El que sí que puc dir és que m’he donat compte al llarg de la meva vida que he après més en tres anys anant dos hores extres a l’estiu que amb tots els anys i mestres que he tingut a la meva vida.

Quina relació tenies amb els teus pares, germans i amics?

-Tenia una relació molt bona amb tothom. Aquella època jugàvem a cavall fort… jocs que avui en dia no hi son. Em els meus amics també tenia molta relació i m’estimaven molt. Per posar un exemple: jo vaig anar a fer el servei militar i hi havia un parell de nois, que no eren pas dels que tenia més relació, que em van demostrar que m’apreciaven ja que em feien les guàrdies per mi, en comptes de despertar-me a mitjanit.

Amb el meu germà també l’estimava molt, Sempre ho he donat tot des del cor, mai he sigut fals. Li vaig ensenyar moltes coses en el seu temps.

Com era el teu primer cotxe que vas tenir?

-El primer cotxe que va haver-hi a Sant Vicenç va ser el nostre. Era un Citroën.

Com era la casa que vas néixer?

-Les cases d’abans eren molt diferents de les d’avui en dia! Tot ha evolucionat molt. En aquella època no hi havia vàters, cada casa tenia un pou, tampoc hi havia dutxes i fèiem servir uns cossis. La gent no es banyava tant com ara, més aviat ho feien a l’estiu.

Quin va ser el teu primer treball? De què feies i què cobraves?

-Jo sempre he cregut en el meu pare ja que era un home molt intel·ligent. Un dia em va dir que podria anar aprendre del meu tiet com a rellotger i així va ser!

Durant aquell temps que treballava pel meu tiet, que van ser 7 anys, mai havia cobrat res. Ni una pesseta. Va ser més endavant que vaig decidir muntar un negoci jo mateix a Torelló.

Què es el que et sents més orgullós com a professional?

-Jo sempre em llevava a les cinc del matí i baixava a Torelló. Allà tenia el meu negoci com a rellotger i a més a més plegava molt tard. A mi m’agrada molt aquest ofici i li he dedicat molt de temps.

I fins aquí l’entrevista al meu avi! M’ha agradat molt tot el que m’has explicat i així conèixer més la teva història.

Categories: Uncategorized